“L'historiador Philippe Ariès ho formula de la següent manera: "El sentiment de família, el sentiment de classe i tal vegada el de raça apareixen com les manifestacions de la pròpia intolerància davant la diversitat i del propi patiment per la uniformitat".”

“De fet, la lectura és l'enemic més gran de l'èxit. El malentès és total: els nens a qui de veritat els agrada llegir acaben sent uns guillats, en sóc la il·lustració perfecta. Quan era petita no m'interessava res més: ni l'escola, ni la música ni els passeigs ni les vacances. Per això sóc asocial i incapaç de 'treballar en equip'. ¿La veritable passió per la lectura fa que la gent sigui inapta per al repartiment de bens? És clar, exagero una mica, però els nens als quals els agrada llegir de veritat acaben sent suplents de la intel·ligència, esporàdics de la cultura, formiguetes del nen de l'edició, bibliotecaris o periodistes per encàrrec mal pagats i mal considerats. De tota manera, són gent massa instruïda per a les professions disponibles al mercat. Per a aquests amargats eterns, qualsevol reunió d'empresa és una tortura, 'enfilar un projecte' una càrrega insuportable, una reunió d'avaluació amb un manàger és el xoc entre dos mons. Aquests desclassats són nombrosos, però condemnats a l'extinció, perquè els joves cada cop llegeixen menys, sobre tot els que han tingut formacions 'prestigioses' en grans universitats o en altres centres.”

“Tal vez el que construyó este barrio pensó que las esquinas eran parte de la circunferencia de la vida donde el amor es un punto central equidistante de la curva infinita del dolor”

“…durante su niñez Tita no diferenciaba bien las lágrimas de la risa de las del llanto. Para ella reír era una manera de llorar. De igual forma confundía el gozo del vivir con el de comer. No era fácil para una persona que conoció la vida a través de la cocina entender el mundo exterior.”

“Tal vez eso es lo que nos llama a cada uno de nosotros, la promesa de la próxima historia, justo en el horizonte.O la historia patinando por la ventana del frente.O la que late en el interior de nuestros corazones, a la espera de ser puestas en libertad.”

“Al llarg dels segles XIX i XX hem passat, per dir-ho clar, de la guerra (o lluita) de classes al conflicte d'interessos, per bé que persisteix el conflicte entre rics i pobres, entre classes altes i baixes. Aquest salt qualitatiu es fa a remolc del creixement econòmic -que és un anivellador social i que afovoreix un estàndard de vida- i de l'extensió i la millora de l'ensenyament -que integra els individus en un projecte comú.”

“La crisis estructural del capital se muestra a través del proceso de desacumulación que sufrió el país después del aumento de los precios del petróleo a principios de los setentas. El boom petrolero y el endeudamiento masivo redujo la capacidad expansiva de la renta petrolera, la riqueza colectiva fue expropiada por unos pocos y transferida al circuito internacional, la renta petrolera permaneció en el exterior, mermando la capacidad de acumulación interna y limitando el reparto distributivo de la misma". (Giordani, 2007)”