“Al llarg dels segles XIX i XX hem passat, per dir-ho clar, de la guerra (o lluita) de classes al conflicte d'interessos, per bé que persisteix el conflicte entre rics i pobres, entre classes altes i baixes. Aquest salt qualitatiu es fa a remolc del creixement econòmic -que és un anivellador social i que afovoreix un estàndard de vida- i de l'extensió i la millora de l'ensenyament -que integra els individus en un projecte comú.”

“De fet, la lectura és l'enemic més gran de l'èxit. El malentès és total: els nens a qui de veritat els agrada llegir acaben sent uns guillats, en sóc la il·lustració perfecta. Quan era petita no m'interessava res més: ni l'escola, ni la música ni els passeigs ni les vacances. Per això sóc asocial i incapaç de 'treballar en equip'. ¿La veritable passió per la lectura fa que la gent sigui inapta per al repartiment de bens? És clar, exagero una mica, però els nens als quals els agrada llegir de veritat acaben sent suplents de la intel·ligència, esporàdics de la cultura, formiguetes del nen de l'edició, bibliotecaris o periodistes per encàrrec mal pagats i mal considerats. De tota manera, són gent massa instruïda per a les professions disponibles al mercat. Per a aquests amargats eterns, qualsevol reunió d'empresa és una tortura, 'enfilar un projecte' una càrrega insuportable, una reunió d'avaluació amb un manàger és el xoc entre dos mons. Aquests desclassats són nombrosos, però condemnats a l'extinció, perquè els joves cada cop llegeixen menys, sobre tot els que han tingut formacions 'prestigioses' en grans universitats o en altres centres.”

“En realidad, nosotros somos el conejo blanco que se saca del sombrero de copa. La diferencia entre nosotros y el conejo blanco es simplemente que el conejo blanco no tiene sensación de participar en un juego de magia.”

“Em prometia no dir mai res, no fer mai res que els altres poguessin emmagatzemar al seu cap per retreure-m’ho el dia que els donés la gana. No volia quedar mai més enterrat, immobilitzat per un munt de paraules, convertit en un retrat que em feien els altres i que jo no podía esborrar.”

“Lo que también me parece interesante y durante mucho tiempo representó un problema para mí es que, una vez más, no encontramos simplemente en el plano del Estado socialista ese mismo funcionamiento del racismo, sino también en las diferentes formas de análisis o proyectos socialistas, a lo largo de todo el siglo XIX, y, me parece alrededor de esto: en el fondo, cada vez que un socialismo insistió, sobre todo, en la transformación y paso del Estado capitalista al Estado socialista (en otras palabras, cada vez que buscó el principio de la transformación en el nivel de los procesos económicos), no necesitó el racismo, al menos en lo inmediato. En cambio, en todos los momentos en que el socialismo se vio obligado a insistir en el problema de la lucha, la lucha contra el enemigo, la eliminación del adversario dentro mismo de la sociedad capitalista; cuando se trata por consiguiente, de pensar el enfrentamiento físico con el adversario de clase en la sociedad capitalista, el racismo resurgió, porque era la única manera que tenía un pensamiento socialista , que de todas formas estaba muy ligado al tema del biopoder, de pensar la razón de matar al adversario. Cuando se trata simplemente de eliminarlo económicamente, de hacerle perder sus privilegios , el racismo no hace falta . Pero desde el momento en que hay que pensar que vamos a estar frente a frente, y que será preciso combatirlo físicamente, arriesgar la vida y procurar matarlo, el racismo es necesario”

“El mundo que tenemos que buscar es un mundo en el cual el espíritu creador esté vivo, en el cual la vida sea una aventura llena de alegría y de esperanza, basada más en el impulso de construir que en el deseo de guardar lo que poseemos y de apoderarnos de lo que poseen los demás. Tiene que ser un mundo en el cual el cariño pueda obrar literalmente, el amor esté purgado del instinto de la dominación, la crueldad y la envidia hayan sido disipadas por la alegría y el desarrollo ilimitado de todos los instintos constructivos de la vida y la llenen de delicias espirituales. Un mundo así es posible; espera solamente a que los hombres quieran crearlo.”