“‎Destruir l’home és difícil, gairebé tant com crear-lo: no ha estat senzill, no ha estat ràpid, però ho heu aconseguit, alemanys. Heu-nos aquí dòcils davant de les vostres mirades: per part nostra ja no heu de témer res: ni actes de revolta, ni paraules de desafiament, ni tan sols una mirada inculpatòria.”

Primo Levi

Explore This Quote Further

Quote by Primo Levi: “‎Destruir l’home és difícil, gairebé tant com cr… - Image 1

Similar quotes

“Un recuerdo evocado demasiado a menudo y expresado en forma de historia tiende a convertirse en un estereotipo... cristalizado, perfeccionado, adornado, instalándose en sí mismo en lugar de la memoria pura y dura, y creciendo a sus expensas.”


“De fet, la lectura és l'enemic més gran de l'èxit. El malentès és total: els nens a qui de veritat els agrada llegir acaben sent uns guillats, en sóc la il·lustració perfecta. Quan era petita no m'interessava res més: ni l'escola, ni la música ni els passeigs ni les vacances. Per això sóc asocial i incapaç de 'treballar en equip'. ¿La veritable passió per la lectura fa que la gent sigui inapta per al repartiment de bens? És clar, exagero una mica, però els nens als quals els agrada llegir de veritat acaben sent suplents de la intel·ligència, esporàdics de la cultura, formiguetes del nen de l'edició, bibliotecaris o periodistes per encàrrec mal pagats i mal considerats. De tota manera, són gent massa instruïda per a les professions disponibles al mercat. Per a aquests amargats eterns, qualsevol reunió d'empresa és una tortura, 'enfilar un projecte' una càrrega insuportable, una reunió d'avaluació amb un manàger és el xoc entre dos mons. Aquests desclassats són nombrosos, però condemnats a l'extinció, perquè els joves cada cop llegeixen menys, sobre tot els que han tingut formacions 'prestigioses' en grans universitats o en altres centres.”


“Hi vaig aprendre (suposo que en realitat ho sabia ja) que mai no es pot tornar enrera, que ni tan sols s'ha d'intentar tornar-hi... que l'essència de la vida és anar cap endavant. En realitat, la vida és un camí amb una direcció única, no ho creieu?”


“Ci pareva, e così era, che il nulla pieno di morte in cui da dieci giorni ci aggiravamo come astri spenti avesse trovato un suo centro solido, un nucleo di condensazione: quattro uomini armati, ma non armati contro di noi; quattro messaggeri di pace, dai visi rozzi e puerili sotto i pesanti caschi di pelo.Non salutavano, non sorridevano; apparivano oppressi, oltre che da pietà, da un confuso ritegno, che sigillava le loro bocche, e avvinceva i loro occhi allo scenario funereo. Era la stessa vergogna a noi ben nota, quella che ci sommergeva dopo le selezioni, ed ogni volta che ci toccava assistere o sottostare a un oltraggio: la vergogna che i tedeschi non conobbero, quello che il giusto prova davanti alla colpa commessa da altrui, e gli rimorde che esista, che sia stata introdotta irrevocabilmente nel mondo delle cose che esistono, e che la sua volontà buona sia stata nulla o scarsa, e non abbia valso a difesa.Così per noi anche l'ora della libertà suonò grave e chiusa, e ci riempì gli animi, ad un tempo, di gioia e di un doloroso senso del pudore, per cui avremmo voluto lavare le nostre coscienze e le nostre memorie della bruttura che vi giaceva: e di pena, perché sentivamo che questo non poteva avvenire, che nulla mai più sarebbe potuto avvenire di così buono e puro da cancellare il nostro passato, e che i segni dell'offesa sarebbero rimasti in noi per sempre, e nei ricordi di chi vi ha assistito, e nei luoghi ove avvenne, e nei racconti che ne avremmo fatti. Poiché, ed è questo il tremendo privilegio della nostra generazione e del mio popolo, nessuno mai ha potuto meglio di noi cogliere la natura insanabile dell'offesa, che dilaga come un contagio. E' stolto pensare che la giustizia umana la estingua. Essa è una inesauribile fonte di male: spezza il corpo e l'anima dei sommersi, li spegne e li rende abietti; risale come infamia sugli oppressori, si perpetua come odio nei superstiti; e pullula in mille modi, contro la stessa volontà di tutti, come sete di vendetta, come cedimento morale, come negazione, come stanchezza, come rinuncia.”


“No tienes ni la menor idea de lo que ha significado para mi recoger todos los pedazos de mis sueños rotos"Shi-Mae”


“la historia de los hombres es la historia de sus desencuentros con dios, ni él nos entiende a nosotros ni nosotros lo entendemos a él.”